Ahir vaig anar al cinema. D'entre tota la varietat cinematogràfica que oferia aquell gran multicines em vaig decantar per veure Whatever works ("Si la cosa funciona"), la nova pel·lícula de Woody Allen. Reconec que al comprar l'entrada no les tenia totes amb mi mateixa.
Les pel·lícules de Woody Allen tenen la capacitat de no deixar-me indiferent, i no sempre de manera positiva. L'interval que engloba el final del film i l'hora posterior són claus perquè el meu subconscient assimili tota la informació que el Sr. Allen insereix a la seva producció i decideixi si m'ha agradat o no la pel·lícula.
La por que vaig sentir al pagar els 7'25€ de l'entrada estava directament relacionada amb el regust incoherent que em va quedar a la boca després de veure "Vicky Cristina Barcelona". I no perquè la pel·lícula no m'agradés sinó pel fet que considero que una pel·lícula s'ha d'entendre a la primera, i m'acostuma a passar que les produccions del Sr. Allen requereixen més d'una projecció perquè les meves joves neurones les entenguin.
Però el fet és que vaig comprar l'entrada i em vaig endinsar en la diminuta sala amb un gegant paquet de crispetes disposada a suportar una tortura inintel·ligible o una divertidíssima estona davant de la pantalla.
[...]
La pel·lícula, una passada, em va encantar! El que més m'agrada de Woody Allen és que sempre juga amb la innovació i l'experimentació (bandes sonores que t'enganyen, personatges que et dirigeixen la paraula...). I el guió, simplement brillant! Podria escriure una llista molt llarga sobre les coses que em van agradar però tampoc vull emocionar-me amb detalls que poden destrossar aquesta divertida comèdia.
Així com em reservaria de recomanar "Vicky Cristina Barcelona", perquè no em considero suficientment entesa en cinema com per poder fer una bona anàlisi sobre dita pel·lícula i poder afirmar que és o no és bona (simplement podria dir que em va agradar), sí que us recomano que aneu al cine a passar una hora i mitja del vostre temps distreient-vos amb aquesta entranyable comèdia.
L.