Personalment, considero que la millor invenció tecnològica és qualsevol aparell que et permeti escoltar música a qualsevol lloc, en qualsevol moment. Ja sigui ràdio portàtil, mp3, walkman, discman, Ipod, mp4... no serà per modalitats, gustos i noms...
Perquè, al cap i a la fí, qui podria viure sense música? No conec a ningú disposat a passar-se la vida sense escoltar cap tipus de música i sé que jo no ho podria soportar. En seria incapaç. I Facebook em corrobora que una gran part de la població mundial pensa com jo amb el grup "Jo tampoc podria viure sense música".
Doncs bé, partint d'aquesta base, introduiré el que per mi és un dels PITJORS invents de la humanitat: els auriculars. Sí, alguna cosa positiva tenen. Per exemple: t'estalvien aquella incòmoda situació en que un o més energumens decideixen, amb el reproductor musical pertinent, que tothom qui els envolta ha d'impregnar-se del que ells escolten. Si senyor, si alguna cosa de bo tenen els auriculars és que condueixen la música directament a les teves oïdes, per deleitar-te amb aquella melodia que tan t'agrada. Ara bé, a partir d'aquí només trobo pegues i defectes.
Per començar, la gran majoria de la meva generació patirà sordera als 30 anys (jo la primera) perquè, acceptem'ho, sóm els conillets d'indies d'aquest producte que, com ja he dit, s'insereix directament a l'oïda. Si la generació dels meus pares comença a tenir problemes auditius als 40/50, sense haver utilitzat auriculars més de 10 anys, no vull ni plantejar-me què passarà amb la nostra generació, que els utilitzem des de que tenim 10 anys (o, en alguns casos, menys).
Deixant de banda els possibles problemes que pot patir l'oïda humana, que me'n dieu dels problemes tècnics? Quants auriculars es poden arribar a comprar al llarg de l'any? Ja sigui perquè un dels dos no reprodueix bé el so; perquè directament no reprodueix; perquè un fa sorolls i l'altre no fa res en absolut; o, el meu preferit, perquè, malgrat funcionar els dos auriculars, se't trenca el cable!!
Tinc tants cadàvers de decrèpits i no funcionals exemplars d'aquest producte que podria omplir una caixa de sabates. I, tot i que molt probablement esteu pensant que sóc un desastre - que ho sóc -, no em negareu que a tots heu viscut alguna història desgraciada i poc afortunada que tenen com a principal protagonista els maleïts auriculars... si ho podeu negar, és que sou gent amb sort!!!
Per últim, i per explicar el significat del títol d'aquesta entrada, afegiré que, sovint, els auriculars produeixen dolor físic. Sí. Et venen ganes de pronunciar l'onomatopeia de dolor, altrament coneguda com a "AU!". Ja sigui perquè el cable se t'enrreda als cabells; perquè portes un d'aquells auriculars que insereixes completament a l'oïda i acabes amb l'orella adolorida; perquè tens l'auricular completament oposat, el que et recobreix completament l'oïda però, no saps ben bé perquè, segueix fent mal!
En fí... que quan en trobes uns que no es trenquen, produeixen molèsties, i quan en trobes uns que no et molesten en absolut, se't trenquen en un tres i no res... Digueu-me exagerada, però considero que és una injustícia molt gran que costi tant sentir-se completament realitzat amb el plaer auditiu més gran del món quan no et pots permetre el luxe d'estar sol!!
Hayao Miyazaki és un dels directors que menys interés desperta en aquestes persones tan reàcies a retornar per unes hores a la distacció infantil que proporcionen aquestes magnífiques pel·lícules. Per què? "Si home, jo no pago per veure manga!" respondran aquests il·luminats. Manga?!
